Catàleg de Reis

Captura de 2014-12-02 22:50:36

Per si no ho havíeu notat, s’acosta Nadal. Tots els carrers s’omplen de llum, sonen cançons estúpides arreu i des de totes bandes ens bombardegen perquè comprem més i més.

Molts d’aquests atacs publicitaris instigadors de consum van dirigits als nostres fills i filles. Els assetgen des de la televisió, els aparadors i amb muntanyes de catàlegs de joguines que arriben a casa des de no se sap massa bé on.

A casa dels Fredolic estàvem tips de rebre catàlegs plens de joguines absurdes, sexistes, bèl·liques,… Per això ens hem decidit a fer un catàleg exclusiu per als nostres petits, amb joguines i altres coses que ens agraden o que necessitem.

Alguns potser creureu que els estem imposant un ventall de joguines molt reduït i que els nostres fills no són lliures d’escollir allò que realment els agrada. Bé, en primer lloc a casa no som immunes al virus consumista i els nostres fills també han fullejat altres catàlegs. I en segon terme, millor que les imposicions vinguin de part dels pares que dels monstres del consum. Poder escollir entre una Barbie rosa o fúcsia no és llibertat.

En tot cas, aquí us deixem el nostre humil catàleg. Evidentment està fet segons els gustos i necessitats dels dos Fredolic i, per tant, és possible que no us sigui útil. Però sempre us pot servir per inspirar-vos i fer el vostre propi catàleg (si no és per aquest any, potser per al proper).

Per cert, la il·lustració de la portada l’hem pres de la pàgina d’en Joan Turu, un tros d’artista. No deixeu passar l’oportunitat de visitar el seu espai web.

Anuncis

Montbarbat

elfredolic_montbarbat

La setmana passada vam assolir el cim del Montbarbat amb la família sencera. El Montbarbat és un cim de només 330m d’alçada a la frontera entre els municipis de Lloret i Maçanet de la Selva. Tot i la seva poca alçada ofereix unes vistes espectaculars de la Baixa Tordera, el Montseny, les Gavarres i les Guilleries. Nosaltres, però, no vam tenir sort i vam ensopegar un dia ben emboirat. De totes maneres, amb aquesta ascensió sumem una nova fita al repte dels #100cims que proposa la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

El cim no presenta massa dificultats. És una ruta curta i fàcil de seguir, ideal per fer-la amb els més petitons. A més, hi trobarem elements espectaculars, com el dolmen de la imatge, un poblat ibèric arribant al cim i una torre de vigilància d’incendis just al capdamunt de Montbarbat.

Segurament la dificultat més gran de la ruta és arribar fins a l’inici d’aquesta amb el cotxe. Cal accedir a la urbanització Montbarbat i creuar-la fins al seu extrem sud tal i com s’indica a la fitxa que us adjuntem a continuació. La ruta surt des de les últimes cases de la urbanització i voreja la seva part del darrera fins al cim.

Un cop al cim, si pugem a la torre de vigilància d’incendis, tindrem una panoràmica espectacular. Podrem divisar el mar i tota la plana de la Baixa Tordera, els cims del Montseny i altres serralades com les Guilleries i les Gavarres.

Com a totes les nostres rutes podeu descarregar la fitxa de la ruta clicant a la imatge. Esperem que la gaudiu molt!

montbarbat poblat ibèric maçanet lloret 100cimsPotser també us pot interessar:

    Altres excursions i idees per anar a muntanya.

    Les nostres rutes i mapes en pdf.

Magdalenes de móres

el fredolic_magdalenes mores

CA | ES

Sabem que ens enyoreu. Us ben assegurem que en un parell de setmanes recuperem la normalitat al bloc. De moment, però, us deixem una recepta per no fallar a la nostra cita amb l’ingredient secret.

Ingredients.

  • 1 ou.
  • 2 iogurts naturals.
  • 1/3 de tassa d’oli de gira-sol (80 ml)
  • 2 tasses de farina (260 gr).
  • 1/2 tassa de sucre (100 gr).
  • 1 1/4 culleradetes de llevat en pols (Royal).
  • 250 gr. de móres.

Procediment.

Per començar posem el forn a escalfar a 180 ºC i agafem un parell de bols per fer les mescles.

En un dels bols hi aboquem l’ou, els iogurts, l’oli i el sucre. Ho barregem tot molt bé fins que ens quedi una mescla homogènia.

En el segon dels bols hi tirem la farina i el llevat. D’aquesta barreja en prendrem una culleradeta i la tirarem damunt les móres, que prèviament haurem netejat i assecat. Aquest petit truc servirà perquè les móres no s’enfonsin dins la massa fins al fons de les magdalenes.

Ara tan sols ens queda barrejar el contingut dels dos recipients i, just abans d’enfornar, tirar-hi les móres. Abocarem petites quantitats de la mescla als motlles per fer magdalenes o, com en diuen ara, muffins i llestos.

La recepta original deia que s’enllestien en 15 o 20 minuts. En una primera prova, al cap de 20 minuts les magdalenes eren crues per dins. Les de la imatge van estar més de 45 minuts al forn. Els que en sabeu, sempre podeu utilitzar el truc de l’escuradents per comprovar que l’interior de les magdalenes estigui cuit.

L’ingredient secret de l’Ira és un carnaval de blogs quinzenal iniciat per l’Ira de Mà a mà, pell a pell, cor amb cor. Aquí mostrarem la nostra creativitat i originalitat, aprendrem noves receptes i ens divertirem. Cada dissabte us donaré un nou ingredient o plat i tindreu 15 dies per enllaçar la vostra recepta. Recordeu visitar els enllaços dels altres participants i deixar-hi el vostre comentari. Si en vols saber més clica aquí.



Pantà de Santa Fe

el fredolic_panta santa fe

CA | ES

El fredolic més petit només té un mes i mig, però això no ens ha privat d’escapar-nos a fer alguna caminadeta per la muntanya, que al pares ens encanta i el fredolic gran sembla que li comença a trobar el gust.

Ja fa uns dies (això de postejar amb dos marrecs a casa s’està fent complicadíssim) vam anar fins a Santa Fe del Montseny per fer una petita excursió de només 3 quilòmetres que dóna la volta al Pantà de Santa Fe.

La ruta comença al Centre d’Interpretació del Parc Natural del Montseny (Can Casades) i voreja la riera de Santa Fe per conduir-nos fins al Pantà, el qual rodejarem per tornar al punt d’inici. Una volteta ben simple, ideal per a fer amb els menuts, i molt ben indicada mitjançant estaques i cartells amb un requadre de color blau cel.

Es podria dir que és la primera ruta amb cara i ulls que fa el fredolic gran, i es va portar com un campió. Amb només 2 anyets va fer bona part del recorregut caminant i només va voler pujar a la motxilla durant l’últim tram, quan les forces van començar a fer figa.

Vaja, que us la recomanem i esperem que us animeu a acostar-vos a aquest petit gran racó que tenim prop de casa, el Montseny. Per cert, com que ja comença a ser una tradició, us adjuntem la fitxa en pdf per si la voleu descarregar…

Panta Sta Fe

Potser també us pot interessar:

    Altres excursions i idees per anar a muntanya.

    Les nostres rutes i mapes en pdf.

L’ingredient secret – Rocs de xocolata

rocs de xocolata_elfredolic

CA | ES

Aquesta és una entrada d’emergència. En primer lloc perquè fa dues setmanes que no publiquem res i, per adobar-ho, se’ns ha passat la data límit del quart ingredient secret. Ho sentim pels curiosos, però haureu d’esperar una mica més per saber alguns detallets del naixement del nou fredolic. De moment, us haureu d’acontentar amb una fàcil recepta amb xocolata.

INGREDIENTS.IMG_2552

  • Xocolata de cobertura.
  • Arròs inflat.

PROCEDIMENT.

Trenquem la rajola de xocolata en un bol apte per a posar al microones. Escalfem la xocolata fins que quedi ben fosa. Pels contraris al microones, també podeu escalfar la xocolata en un cassó als fogons.

Un cop tenim la xocolata desfeta, hi introduïm l’arròs inflat i ho barregem bé. Ara només cal que, amb un parell de culleretes, anem fent petites muntanyetes, com si féssim bombons. Ho podeu fer sobre un paper vegetal o directament sobre el marbre de la cuina. Nosaltres ho hem fet sobre el paper, perquè amb la calor que fa hem preferit posar els bombonets a la nevera perquè la xocolata quedi ben presa de nou.

Això és tot. Fàcil, fàcil. Ara només us queda presentar-vos a casa d’un amic o amiga i triomfar.

Esperem que us agradi.

L’ingredient secret de l’Ira és un carnaval de blogs quinzenal iniciat per l’Ira de Mà a mà, pell a pell, cor amb cor. Aquí mostrarem la nostra creativitat i originalitat, aprendrem noves receptes i ens divertirem. Cada dissabte us donaré un nou ingredient o plat i tindreu 15 dies per enllaçar la vostra recepta. Recordeu visitar els enllaços dels altres participants i deixar-hi el vostre comentari. Si en vols saber més clica aquí.



Premiats i feliços

Felizmente Premiado

CA | ES

Hola! Que hi ha algú?

Els meus pares s’han embolicat muntant el llit del meu germanet, tot i que no sé molt bé qui o què es això. Total, que aprofitaré per remenar una mica el seu blog.

Vaja, són més tacanyus repartint premis que amb la llet i els cereals. Aquí en veig un que els hi ha donat la Ira. Quin nom! Ostres, també es diu Marta… potser té dos noms? Jo conec una Marta que em deixa jugar amb les seves joguines. M’ho passo pipa amb ella.

El papa i la mama deuen estar súper contents. Un premi! A mi m’encanten els premis. Bé, suposo. Però el que m’agradaria molt és que em regalessin un tractor. Amb un remolc. No, millor amb un aparell de fer bales de palla… i amb una llum taronja al sostre. Ah, i amb molts de fars per quan surten la lluna i les estrelles.

Bé, tan li fa. La Ira només els hi ha donat un premi. M’he quedat sense tractor. Tot i que aquesta Mar sembla la mar de trempada. Ostres, he dit dos cops mar. Jo també tinc dos anys. El meu germanet, que está dins la panxa de la mare, tindrà zero anys quan surti. Però em sembla que no sortirà, perquè porto més de dos mesos cridant-lo i no em fa cas. El papa diu que jugarem plegats, però si el crido i no ve serà una mica difícil jugar amb ell.

El meu germanet només l’he vist una vegada per la tele. Bé, una senyora amb la bata blanca em deia que hi era, jo vaig fer que si perquè callés. Només hi havia ratlles blanques i negres. Eren blanques i negres, perquè ja conec molt bé els colors. Quan al semàfor hi surt un noi de color taronja hem de parar: STOP! Els arbres són blaus…

També sé comptar molt bé. Un, tres, quatre, cinc… Quan arribo a aquí tothom em crida: dos! però no ho entenc perquè tot el món sap que després del cinc ve el sis.

Em sembla que el premi l’haig de donar a d’altres persones. A mi m’agrada molt la pàgina on surt en Pocoyo i els tractors amb bales de palla, i l’altra on la mama em posa en Bob the Builder en inglish. Però em sembla que s’ha de donar a gent d’aquesta que es passa el dia davant de l’ordenador com el papa. Quin avorriment! Tan divertit que és jugar amb plastilina i pintar amb pintures. A veure què trobo…

  • Mis 2 monstruitos. Jo també tinc 2 anys, i el meu germanet en tindrà zero.
  • El papá de Joan Petit. Amb el dit, amb la mà, amb el cul,… Bravoooo!
  • La Nave de V. ¿? No sé quina lletra és aquesta, jo només conec la O. Oooooo!
  • Embolica la Troca. Ostres, això sempre m’ho diu el papa. Ja estàs embolicant la troca!
  • En Paro Biológico. El papa també diu que no paro mai…. No sé si es deu referir a això aquesta pàgina?
  • La mamá Corchea. La meva mama no es diu Corchea. La meva mama es diu mama i prou.
  • El rincón de Mixka. Mixka, quin nom tan bonic. La meva mama es diu mama i prou.
  • Espacio de Crianza. A l’espai hi ha moltes estrelles! No sé com deu ser la criança allà dalt…

Com que el dibuix que acompanyava el premi era una mica avorrit l’he pintat perquè sigui més bonic. Bé, us deixo que haig d’anar a tirar el plàstic al contenidor groc amb la iaia i a regar amb l’altre avi, que sense mi no saben fer res…

Felizmente Premiado és un premi que van crear des del blog Felizmente Atado per donar veu als més menuts de casa. Així que els que heu rebut el premi l’haureu de repartir a d’altres pares i mares blogaires perquè donin veu als seus fills i filles.

Sant Cristòfol del Bosc

sant cristofol_el fredolic

CA | ES

Estem a la setmana 39 d’embaràs. Estem tots a casa, esperant l’arribada del nou fredolic. Però perquè no se’ns facin tan pesades les hores d’espera anem fent cosetes amb el petitó, que està encantat de tenir els pares tot el dia per a ell.

L’altre dia vam aprofitar per fer una sortida a les Gavarres. Aquest massís, a cavall entre el Baix Empordà i el Gironès i que arrenca tot just s’acaben les últimes cases de la ciutat de Girona, està carregat de raconets encantadors. Nosaltres vam acostar-nos a Sant Cristòfol del Bosc, molt a prop del poble de Llambilles.

Aquest paratge és, en realitat, una zona d’esbarjo amb taules, bancs i amb barbacoes i tot. Tot ben situat al voltant de l’ermita en honor de Sant Cristòfol.  Un lloc ben tranquil i ideal per anar a fer un berenar o un dinar amb la família.

Per arribar-hi, seguint la carretera C-65 de Girona a Cassà de la Selva trobarem una girola just a la sortida del poble de Llambilles on s’indica Sant Cristòfol del Bosc cap a l’esquerra. Només caldrà que anem seguint la pista forestal que ens menarà fins l’ermita i que està força ben indicada.

Si us bé de gust caminar una mica, aquí us deixem una fitxa d’una petita ruta pels volts de Sant Cristòfol ideal per fer amb els més menuts. Clicant damunt la imatge podreu veure-la en format .pdf

Sant Cristofol Bosc

Esperem que gaudiu d’aquest raconet si decidiu acostar-vos-hi. I, sobretot, que ens feu saber si la fitxa de la ruta us ha estat útil i què hi canviaríeu.

Potser també us pot interessar:

Altres excursions i idees per anar a muntanya.

Les nostres rutes i mapes en pdf.

L’ingredient secret – Galetes de pastanaga

galetes pastanaga

CA | ES

A l’ingredient secret aquesta quinzena hi diu: galetes. Qui més qui menys n’ha fet alguna vegada de galetes, però nosaltres volíem fugir de convencionalismes, així que hem provat sort amb aquesta recepta que vam trobar al blog Fent, pensant, dient. Vinga doncs, anem-hi de cares…

INGREDIENTS.

  • 3/4 cup de flocs de civada.
  • 1 1/2 cup de pastanaga ratllada.
  • 1/2 cup de sucre.
  • 2 grapats de panses.
  • 1/2 cup d’oli d’oliva.
  • 1 cup de farina de blat integral.

La cup és una unitat de mesura de volum que equivaldria a 250 ml aproximadament. En tot cas es tracta de proporcions, per tant podeu utilitzar el recipient que us sembli com a mesura: una tassa, un bol, un got de tub o un barril de petroli. Simplement us sortiran més o menys galetes segons la quantitat.

PROCEDIMENT.

L’elaboració de les galetes és ben simple. Poseu tots els ingredients en un bol i els barregeu amb les mans fins que us quedi una massa més o menys homogènia. Ara n’agafem boletes i les aixafem directament a la safata del forn que haurem cobert amb paper vegetal.

Pel que fa a la cocció, amb el forn a 180º a nosaltres se’ns han cuit en 15-20 minutets. Sobretot recordeu que les galetes us quedaran tovetes, sinó fareu com el pare fredolic que va treure una safata de “morenitos crujientes” enlloc d’unes galetes de pastanaga. Per tant, no espereu que quedin dures. Quan les veieu dorades per fora ja les podeu enretirar.

De fet, a la recepta original ja ho diu que són toves, però el pare fredolic té un problema greu de comprensió lectora… En qualsevol cas, esperem que us agradin tot i ser unes galetes una mica peculiars.

galetes pastanaga el Fredolic

L’ingredient secret de l’Ira és un carnaval de blogs quinzenal iniciat per l’Ira de Mà a mà, pell a pell, cor amb cor. Aquí mostrarem la nostra creativitat i originalitat, aprendrem noves receptes i ens divertirem. Cada dissabte us donaré un nou ingredient o plat i tindreu 15 dies per enllaçar la vostra recepta. Recordeu visitar els enllaços dels altres participants i deixar-hi el vostre comentari. Si en vols saber més clica aquí.



Premi Dardos

PremioDardos

CA | ES

Aquestes últimes setmanes hem rebut fins a tres premis. Perdoneu, però algú es dedica a escurçar els dies a can fredolic i no tenim massa temps per escriure al blog. Estem intentant descobrir qui n’és el culpable, però de moment no hi ha cap pista concloent.

Començarem amb el premi Dardos. Bàsicament perquè en la normativa del premi no hi diu res de respondre qüestionaris i, com que el temps ens és escàs aquestes setmanes, serà més ràpid de resoldre.

Primer, però, us explicarem qui ens l’ha concedit. En primer lloc el vam rebre de l’Ira, l’administradora d’aquest blog tan genial. Ens encanta la facilitat amb què transmet tot allò que sent, i a sobre és la culpable de les delicioses receptes que compartim tots els participants a l’Ingredient Secret cada dues setmanes. Mireu, per exemple, aquest últim postre dins un got que vam fer per a l’ocasió.

Uns dies més tard vam tornar a rebre el premi de Trimadre a los 30. Aquesta mare de tres petitons és l’autora d’un altre carnaval de blogs de gran èxit a la xarxa, la Maternitat de la A a la Z.

Ara ja podem entregar el premi a 10 blogs que nosaltres considerem que transmeten valors culturals, ètics i/o personals. Vinga doncs:

Gràcies de nou als que ens vau donar el premi, i desitgem que els qui el rebeu us faci una miqueta d’il·lusió.

Setmana del part respectat I

part respectat

CA | ES

Molts ja deveu saber que aquesta setmana celebrem la Setmana del Part Respectat. I els que no ho sabíeu, doncs doneu-vos per assabentats. Avui el pare fredolic us explicarà l’experiència del nostre primer i únic part. Almenys fins d’aquí un mes.

Comencem pel principi. Abans de quedar-nos embarassats la meva idea d’un part era una dona estirada sobre una camilla, amb les cames obertes, i cridant improperis sovint dirigits al seu marit. Això si tenien sort i el senyor amb ulleres que tenien davant l’entrecuix no decidia fer un tall i treure el nadó. De fet, era la imatge que me n’havia format a través de la televisió i les històries que me n’havia contat la meva mare de jovenet (quins dos elements creadors d’opinió!).

Més endavant, però, em vaig adonar que anava ben errat. Però com que tampoc es tracta d’explicar mil-i-una històries sobre formes de parts i, potser la mare fredolic ja us en farà cinc cèntims (si, hi haurà segona part del post), doncs us passo a explicar com vaig viure jo aquesta petita aventura que és veure néixer un fill o una filla.

La mare fredolic es va llevar de matinada amb uns dolors, que a hores d’ara puc assegurar que eren contraccions. Cal dir que des que ha nascut el petitó, les 6 del matí ja no és matinada, però aleshores era mooolt aviat. Fet aquest apunt, continuem. Malgrat els dolors vam agafar el cotxe i vam marxar a un enterrament a 30 km de casa. No feu aquesta cara, al curs pre-part ens van deixar molt clar que no calia córrer amb les primeres contraccions….

Acabat l’enterrament, 30 km més fins a casa. Quin viatge… – No frenis tant! – Gira amb més suavitat! – Aaaah! Arribats a casa, vinga a trucar a les respectives feines, als familiars que no havien vingut a l’enterrament,… mentre la mare fredolic es relaxava amb una d’aquelles pilotes gegants que van bé per a tot.

Passat un temps prudencial, vaig rebre l’ordre d’emprendre el viatge cap a Girona. 50 km més on tot ho feia malament, perquè quan arribem ens diguin que la mare no ha dilatat prou i que millor que tornem a casa… Com? Per sort ens van deixar anar a l’habitació, i ens hi van portar una pilota com la de casa!

Passats un minuts, o unes hores, la llevadora ens va acompanyar a la sala de parts. Quina passada! Pilotes, balancí, oli per fer massatges,… Aquí la meva feina es va limitar a mirar com patia la mare. La resposta a la meva aproximació per fer-li un massatge (- No em toquis!) em va deixar clar que seria un element passiu durant el part.

Quan la cosa ja estava més avançada ens van oferir d’anar a la piscina. I aquí va ser, senyores i senyors, on el petit fredolic va sortir nedant per arribar a aquest món.

Potser us esteu preguntant què feia la llevadora durant tot aquest temps? Doncs res. Només comprovar el batec del mini fredolic i oferir-me les tisores per tallar el cordó umbilical un cop nascut. Jo no hi entenc massa, però crec que van tenir un enorme respecte durant el nostre part.

Respecte: Sentiment de consideració, d’estima, envers algú per raó dels seus mèrits, de l’edat, del rang, etc.