De samarreta a pantaló

de samarreta a pantaló

CA | ES

Aprofitant les migdiades dels petits, he fet aquests pantalons. Són bastant senzills de fer! De fet, va ser molt més complicat trobar un patró que m’agradés que no pas cosir-los! jeje

El patró que vaig utilitzar el vaig treure d’aquesta web. Està en francés, però és tant senzill que no cal ni entendre el que hi diu!

La roba la vaig treure d’una samarreta vella del pare. Em va semblar una bona manera de reutilitzar la roba vella que ja no ens posem i, a més, com que no en sé massa encara, em fa por fer malbé tela bona.IMG_2701

L’estrella vermella va ser un afegit meu, utilitzant una tècnica que em va descobrir la Pantigana. És molt senzill de fer, i el resultat és espectacular!

Doncs res, espero que us agradi i que us animeu a cosir-ne uns vosaltres!

Pantà de Santa Fe

el fredolic_panta santa fe

CA | ES

El fredolic més petit només té un mes i mig, però això no ens ha privat d’escapar-nos a fer alguna caminadeta per la muntanya, que al pares ens encanta i el fredolic gran sembla que li comença a trobar el gust.

Ja fa uns dies (això de postejar amb dos marrecs a casa s’està fent complicadíssim) vam anar fins a Santa Fe del Montseny per fer una petita excursió de només 3 quilòmetres que dóna la volta al Pantà de Santa Fe.

La ruta comença al Centre d’Interpretació del Parc Natural del Montseny (Can Casades) i voreja la riera de Santa Fe per conduir-nos fins al Pantà, el qual rodejarem per tornar al punt d’inici. Una volteta ben simple, ideal per a fer amb els menuts, i molt ben indicada mitjançant estaques i cartells amb un requadre de color blau cel.

Es podria dir que és la primera ruta amb cara i ulls que fa el fredolic gran, i es va portar com un campió. Amb només 2 anyets va fer bona part del recorregut caminant i només va voler pujar a la motxilla durant l’últim tram, quan les forces van començar a fer figa.

Vaja, que us la recomanem i esperem que us animeu a acostar-vos a aquest petit gran racó que tenim prop de casa, el Montseny. Per cert, com que ja comença a ser una tradició, us adjuntem la fitxa en pdf per si la voleu descarregar…

Panta Sta Fe

Potser també us pot interessar:

    Altres excursions i idees per anar a muntanya.

    Les nostres rutes i mapes en pdf.

El naixement del mini-fredolic

naixement

CA | ES

Ahir va fer un mes que va néixer el minifredolic. I finalment, he pogut escriure el post sobre el seu part. Per sort, he tardat un mes, si l’hagués escrit l’endemà aquest seria un post molt diferent. Seria un post ple de ràbia i d’impotència. A dia d’avui, però, tota la negativitat en relació a aquell moment ha desaparegut, i estic contenta de com va anar el meu part.

Tot va començar de matinada, amb un catacrec a la panxa, havia trencat aigües i poc després van venir les contraccions. Vam cridar la iaia que vingués a fer companyia a l’altre fredolic i vam anar cap a l’hospital. Abans d’arribar ja vaig tenir el primer brot de plorera – Després de l’espera tan llarga, per fi arribava el nou fredolic!

Un cop fet l’ingrés, em van fer un tacte, estava ja de 6-7 cm, la cosa estava ben en marxa! Després d’una estoneta amb els monitors, vaig demanar un balancí. En tenia molt bon record del primer part, perquè asseguda allà va ser l’estona que millor vaig estar. Però aquesta vegada no va funcionar tan bé…

Al cap d’una estona, quan la cosa ja estava més avançada, em van passar al tamboret de parir, aquell que sembla la tapa del vàter. Però en aquest punt la cosa semblava que avançava més lentament. Devia ser en aquest moment que va engegar la plorera una altra vegada. El part no anava massa com jo volia, tornava estar desbordada pel dolor, i el que semblava que havia de ser un part ràpid, començava a allargar-se, i això no era el que jo volia per aquesta vegada…

Em van tornar a passar al ‘potro’ i aquí vaig decidir ser més proactiva. Vaig posar-me la música per meditar amb la qual m’havia preparat (ho recordeu?) i em vaig aïllar. Vaig començar a fer respiracions i amb cada contracció feia visualitzacions (m’imaginava al petitó desplaçant-se cap avall) i intentava acompanyar-lo amb la respiració, mentre anava animant-lo verbalment. I sabeu què? Va funcionar! Vaig aconseguir tranquil·litat i serenitat, al menys fins al canvi de torn…

A les 8 del matí va venir una llevadora nova, i es va acabar la tranquil·litat… no parava de distreure’m, moure la cadira, i ja no parlem del litro de perfum q duia a sobre… tot això m’ajudava ben poc en el meu intent de controlar el dolor, ja que no em permetia concentrar-me.

Em va fer un tacte, i em va dir que ja estava llesta, que a la propera contracció ja podia començar a empènyer. I així ho vaig fer. Peró es veu que no en sé, d’empènyer, o almenys és el que em va repetir 50 vegades la llevadora. I va decidir que em posava oxitocina, perquè la cosa no avançava prou ràpid… Sort que vaig preguntar què era, abans no posessin el gotero! Ni boja em volia deixar posar oxitocina, tenia el dolor més o menys controlat, i amb espai per descansar entre contraccions, si m’haguessin vingut gaire seguides i més fortes, no sé pas què hagués fet!

I bé, des d’aquest punt fins que el nen va coronar, tot van ser un seguits de ‘no saps empènyer’, ‘el nen no baixa’, ‘t’hi estaràs moltes hores’, etc, Excepte per les hores que m’hi vaig estar (tot plegat una hora més del que a ella li hagués agradat), la resta no era veritat. I així es va demostrar quan va venir corrents al vàter amb por que paris allà mateix! Però bé m’avanço als esdeveniments.

Mentre passava tot això, tenia estones de tranquil·litat, quan tot el personal sanitari marxava de la sala. Aquestes estones, podia recuperar la meva vessant zen i empènyer amb tranquil·litat, sense ningú que em molestés. I va ser una bonica estona. Estava dreta, repenjada  amb els braços en un barra i, amb cada contracció, empenyia. Vaig poder sentir el patufet baixar pel canal i sorprenentment sentia molt poc dolor.

Tot i ser uns moments bastant relaxats, tenint en compte la situació, també era força cansat, sobretot a les cames i al final, després d’anar insistint, em va convèncer de posar-me l’oxitocina. Abans de fer-ho, però, necessitava anar al wc. Aquí va ser quan la llevadora va entrar corrents al va sentir que estava empenyent al vàter – ‘encara pariràs aquí dins! toca’t a veure si notes el cap.’ I sí! vaig poder notar el cap del meu fill! La cosa ja estava apunt!

Però, tot i tenir el cap allà mateix, encara em van intentar de posar l’oxitocina… per sort, la via havia sortit de mare, i no van poder! jeje Arribats aquest punt, tota mena de control sobre el dolor que havia aconseguit es va esvair! Primer vam provar de fer sortir el cap asseguda en el tamboret que us he comentat abans, però a la senyora llevadora no li va anar bé i al final vaig parir al ‘potro’, asseguda, amb les potes ben enlaire i les infermeres agafant-me les cames perquè no li aixafés el cap a la llevadora cada cop que empenyia! – involuntàriament, no us penseu!

I aquest va ser el tros més dur. El famós aro de foc és com una tortura i la vaselina que m’hi posaven, no ajudava massa. Després de unes quantes vegades d’empènyer i que el patufet no acabava de sortir, la llevadora se li va ocórrer d’ensenyar-me amb un mirall el cap coronant del petitó, per així adonar-me que ja no faltava gaire, només una petita empenta. Van ser unes quantes petites empentes, però al cap de poquíssim ja tenia el meu petit en braços i agafat al pit!

I així va néixer el mini-fredolic.  Després de xerrar amb la llevadora que feia la ronda l’endemà, i passat un mes, estic bastant orgullosa del meu part. He deixat enrere el sentiment de que aquella dona m’havia robat el meu part. Al cap i a la fi, vaig ser capaç de plantar-li cara, vaig saber portar el dolor molt bé, he tornat a parir sense epidural i tinc un patufet ben bufó a casa. No puc demanar res més!

L’estiu a casa – Figures per enfilar

enfilar - elfredolic

CA | ES

Aquí teniu una altra de les activitats que hem pensat per tenir entretingut el fredolic gran aquests dies d’estiu. L’hem afegit a la caixa de les busy bags, per mantenir l’interès, ja que les té totes molt vistes!

MATERIAL

  • Dibuixos i siluetes simples (podeu descarregar les nostres aquí).
  • Màquina de foradar (millor si és d’un sol forat, però les dobles també van bé).
  • Plastificadora (si no en teniu, a la copisteria també us ho faran!).
  • Cordons.

INSTRUCCIONS

Imprimiu els dibuixos i els plastifiqueu. Seguidament, els retalleu per la silueta. Ara ja podeu fer els forats per tot el voltant. I ja està! Ho posem tot junt en una bossa i ja tenim una altra busy bag!

COM HI JUGUEM?

És bastant senzill, simplement s’ha de passar els cordons pels forats. Els grans segurament ho farem “ben fet” i anirem enfilant per ordre els forats, com qui fa la vora dels pantalons. Els petits són més imaginatius, i enfilen de forma més caòtica, qualsevol de les maneres és vàlida. Al final, l’objectiu és que s’entretingui, i que practiqui la motricitat fina!

L’estiu a casa – Juguem amb aigua!

juguem amb aigua

CA | ES

Avui us mostrem una altra de les activitats que fem a casa per anar passant l’estiu, jugar amb aigua!

Sens dubte és l’activitat més exitosa amb el petit fredolic. S’hi pot passar ben bé una hora jugant.

MATERIAL

  • un gibrell amb aigua
  • tubs
  • pots
  • ampolletes
  • culleres mesuradores
  • embuts
  • qualsevol altre utensili que ens sembli interessant

INSTRUCCIONS

Em sembla que no calen gaires instruccions. Omplim el gibrell amb aigua, i posem tots els utensilis a mà del nen (al terra, en una taula baixa,…) i el deixem fer al seu aire. Si veiem que s’encalla una mica, li donem idees de com utilitzar els utensilis que té sobre la taula.

Doncs res, activitat ben senzilla, i que dóna molt de sí! Teniu alguna altra idea per jugar amb aigua?

L’ingredient secret – Rocs de xocolata

rocs de xocolata_elfredolic

CA | ES

Aquesta és una entrada d’emergència. En primer lloc perquè fa dues setmanes que no publiquem res i, per adobar-ho, se’ns ha passat la data límit del quart ingredient secret. Ho sentim pels curiosos, però haureu d’esperar una mica més per saber alguns detallets del naixement del nou fredolic. De moment, us haureu d’acontentar amb una fàcil recepta amb xocolata.

INGREDIENTS.IMG_2552

  • Xocolata de cobertura.
  • Arròs inflat.

PROCEDIMENT.

Trenquem la rajola de xocolata en un bol apte per a posar al microones. Escalfem la xocolata fins que quedi ben fosa. Pels contraris al microones, també podeu escalfar la xocolata en un cassó als fogons.

Un cop tenim la xocolata desfeta, hi introduïm l’arròs inflat i ho barregem bé. Ara només cal que, amb un parell de culleretes, anem fent petites muntanyetes, com si féssim bombons. Ho podeu fer sobre un paper vegetal o directament sobre el marbre de la cuina. Nosaltres ho hem fet sobre el paper, perquè amb la calor que fa hem preferit posar els bombonets a la nevera perquè la xocolata quedi ben presa de nou.

Això és tot. Fàcil, fàcil. Ara només us queda presentar-vos a casa d’un amic o amiga i triomfar.

Esperem que us agradi.

L’ingredient secret de l’Ira és un carnaval de blogs quinzenal iniciat per l’Ira de Mà a mà, pell a pell, cor amb cor. Aquí mostrarem la nostra creativitat i originalitat, aprendrem noves receptes i ens divertirem. Cada dissabte us donaré un nou ingredient o plat i tindreu 15 dies per enllaçar la vostra recepta. Recordeu visitar els enllaços dels altres participants i deixar-hi el vostre comentari. Si en vols saber més clica aquí.



L’estiu a casa – safata de manipulació

manipulació-elfredolic

CA | ES

Aquest estiu els Fredolic ens quedem a l’erol! Però no ens avorrirem pas! Encara que no podrem sortir gaire de casa – el pare treballarà, la mare estarà en quarentena del part i tindrem un recent nascut – intentarem aprofitar al màxim aquests dies estiuencs, llargs i calorosos. Així que hem pensat que anirem compartint les activitats que se’ns ocurreixin amb tots aquells que, com nosaltres, aquest estiu es quedin a casa amb la canalla.

La primera activitat està dedicada al minifredolic. És una activitat sensorial per tenir-lo una mica entretingut mentre jo haig d’estar al cas del recent nascut. Es tracta d’una safata de manipulació amb menjar per bestiar.

MATERIAL

  • Menjar per bestiar (Podeu fer servir el típic d’ocell. Nosaltres en vam comprar al sindicat d’agricultors diferents tipus per separat:  blat de moro, veces, mill groc i civada).
  • Safata fonda o qualsevol recipient gran.
  • Material per manipular (pots i potets, ampolles, coladors, embuts, tubs, culleres, etc).

COM HI JUGUEM?

En algun lloc apte per fer merder, omplim la safata amb el gra, i deixem els utensilis a mà. La criatura s’encarregarà de la resta. En principi, el millor és deixar que el nen o nena experimenti i crei el seu propi joc. Quan veiem que s’està estancant, li podem donar idees noves, ensenyar-lo perquè serveixen alguns dels utensilis, etc.

IMPORTANT: Cal anar alerta que no es posin el menjar a la boca. En principi no és tòxic, però en el nostre, per exemple, hi teníem habitants (en forma de petits escarabats). Deixant de banda el possible risc d’asfíxia si les peces són molt grosses.

Premiats i feliços

Felizmente Premiado

CA | ES

Hola! Que hi ha algú?

Els meus pares s’han embolicat muntant el llit del meu germanet, tot i que no sé molt bé qui o què es això. Total, que aprofitaré per remenar una mica el seu blog.

Vaja, són més tacanyus repartint premis que amb la llet i els cereals. Aquí en veig un que els hi ha donat la Ira. Quin nom! Ostres, també es diu Marta… potser té dos noms? Jo conec una Marta que em deixa jugar amb les seves joguines. M’ho passo pipa amb ella.

El papa i la mama deuen estar súper contents. Un premi! A mi m’encanten els premis. Bé, suposo. Però el que m’agradaria molt és que em regalessin un tractor. Amb un remolc. No, millor amb un aparell de fer bales de palla… i amb una llum taronja al sostre. Ah, i amb molts de fars per quan surten la lluna i les estrelles.

Bé, tan li fa. La Ira només els hi ha donat un premi. M’he quedat sense tractor. Tot i que aquesta Mar sembla la mar de trempada. Ostres, he dit dos cops mar. Jo també tinc dos anys. El meu germanet, que está dins la panxa de la mare, tindrà zero anys quan surti. Però em sembla que no sortirà, perquè porto més de dos mesos cridant-lo i no em fa cas. El papa diu que jugarem plegats, però si el crido i no ve serà una mica difícil jugar amb ell.

El meu germanet només l’he vist una vegada per la tele. Bé, una senyora amb la bata blanca em deia que hi era, jo vaig fer que si perquè callés. Només hi havia ratlles blanques i negres. Eren blanques i negres, perquè ja conec molt bé els colors. Quan al semàfor hi surt un noi de color taronja hem de parar: STOP! Els arbres són blaus…

També sé comptar molt bé. Un, tres, quatre, cinc… Quan arribo a aquí tothom em crida: dos! però no ho entenc perquè tot el món sap que després del cinc ve el sis.

Em sembla que el premi l’haig de donar a d’altres persones. A mi m’agrada molt la pàgina on surt en Pocoyo i els tractors amb bales de palla, i l’altra on la mama em posa en Bob the Builder en inglish. Però em sembla que s’ha de donar a gent d’aquesta que es passa el dia davant de l’ordenador com el papa. Quin avorriment! Tan divertit que és jugar amb plastilina i pintar amb pintures. A veure què trobo…

  • Mis 2 monstruitos. Jo també tinc 2 anys, i el meu germanet en tindrà zero.
  • El papá de Joan Petit. Amb el dit, amb la mà, amb el cul,… Bravoooo!
  • La Nave de V. ¿? No sé quina lletra és aquesta, jo només conec la O. Oooooo!
  • Embolica la Troca. Ostres, això sempre m’ho diu el papa. Ja estàs embolicant la troca!
  • En Paro Biológico. El papa també diu que no paro mai…. No sé si es deu referir a això aquesta pàgina?
  • La mamá Corchea. La meva mama no es diu Corchea. La meva mama es diu mama i prou.
  • El rincón de Mixka. Mixka, quin nom tan bonic. La meva mama es diu mama i prou.
  • Espacio de Crianza. A l’espai hi ha moltes estrelles! No sé com deu ser la criança allà dalt…

Com que el dibuix que acompanyava el premi era una mica avorrit l’he pintat perquè sigui més bonic. Bé, us deixo que haig d’anar a tirar el plàstic al contenidor groc amb la iaia i a regar amb l’altre avi, que sense mi no saben fer res…

Felizmente Premiado és un premi que van crear des del blog Felizmente Atado per donar veu als més menuts de casa. Així que els que heu rebut el premi l’haureu de repartir a d’altres pares i mares blogaires perquè donin veu als seus fills i filles.

Sant Cristòfol del Bosc

sant cristofol_el fredolic

CA | ES

Estem a la setmana 39 d’embaràs. Estem tots a casa, esperant l’arribada del nou fredolic. Però perquè no se’ns facin tan pesades les hores d’espera anem fent cosetes amb el petitó, que està encantat de tenir els pares tot el dia per a ell.

L’altre dia vam aprofitar per fer una sortida a les Gavarres. Aquest massís, a cavall entre el Baix Empordà i el Gironès i que arrenca tot just s’acaben les últimes cases de la ciutat de Girona, està carregat de raconets encantadors. Nosaltres vam acostar-nos a Sant Cristòfol del Bosc, molt a prop del poble de Llambilles.

Aquest paratge és, en realitat, una zona d’esbarjo amb taules, bancs i amb barbacoes i tot. Tot ben situat al voltant de l’ermita en honor de Sant Cristòfol.  Un lloc ben tranquil i ideal per anar a fer un berenar o un dinar amb la família.

Per arribar-hi, seguint la carretera C-65 de Girona a Cassà de la Selva trobarem una girola just a la sortida del poble de Llambilles on s’indica Sant Cristòfol del Bosc cap a l’esquerra. Només caldrà que anem seguint la pista forestal que ens menarà fins l’ermita i que està força ben indicada.

Si us bé de gust caminar una mica, aquí us deixem una fitxa d’una petita ruta pels volts de Sant Cristòfol ideal per fer amb els més menuts. Clicant damunt la imatge podreu veure-la en format .pdf

Sant Cristofol Bosc

Esperem que gaudiu d’aquest raconet si decidiu acostar-vos-hi. I, sobretot, que ens feu saber si la fitxa de la ruta us ha estat útil i què hi canviaríeu.

Potser també us pot interessar:

Altres excursions i idees per anar a muntanya.

Les nostres rutes i mapes en pdf.

L’ingredient secret – Galetes de pastanaga

galetes pastanaga

CA | ES

A l’ingredient secret aquesta quinzena hi diu: galetes. Qui més qui menys n’ha fet alguna vegada de galetes, però nosaltres volíem fugir de convencionalismes, així que hem provat sort amb aquesta recepta que vam trobar al blog Fent, pensant, dient. Vinga doncs, anem-hi de cares…

INGREDIENTS.

  • 3/4 cup de flocs de civada.
  • 1 1/2 cup de pastanaga ratllada.
  • 1/2 cup de sucre.
  • 2 grapats de panses.
  • 1/2 cup d’oli d’oliva.
  • 1 cup de farina de blat integral.

La cup és una unitat de mesura de volum que equivaldria a 250 ml aproximadament. En tot cas es tracta de proporcions, per tant podeu utilitzar el recipient que us sembli com a mesura: una tassa, un bol, un got de tub o un barril de petroli. Simplement us sortiran més o menys galetes segons la quantitat.

PROCEDIMENT.

L’elaboració de les galetes és ben simple. Poseu tots els ingredients en un bol i els barregeu amb les mans fins que us quedi una massa més o menys homogènia. Ara n’agafem boletes i les aixafem directament a la safata del forn que haurem cobert amb paper vegetal.

Pel que fa a la cocció, amb el forn a 180º a nosaltres se’ns han cuit en 15-20 minutets. Sobretot recordeu que les galetes us quedaran tovetes, sinó fareu com el pare fredolic que va treure una safata de “morenitos crujientes” enlloc d’unes galetes de pastanaga. Per tant, no espereu que quedin dures. Quan les veieu dorades per fora ja les podeu enretirar.

De fet, a la recepta original ja ho diu que són toves, però el pare fredolic té un problema greu de comprensió lectora… En qualsevol cas, esperem que us agradin tot i ser unes galetes una mica peculiars.

galetes pastanaga el Fredolic

L’ingredient secret de l’Ira és un carnaval de blogs quinzenal iniciat per l’Ira de Mà a mà, pell a pell, cor amb cor. Aquí mostrarem la nostra creativitat i originalitat, aprendrem noves receptes i ens divertirem. Cada dissabte us donaré un nou ingredient o plat i tindreu 15 dies per enllaçar la vostra recepta. Recordeu visitar els enllaços dels altres participants i deixar-hi el vostre comentari. Si en vols saber més clica aquí.