El galliner de jardí

el fredolic - galliner urbà

Aquesta setmana està essent molt productiva! La segona entrada!

Tal i com us vaig explicar a principis d’estiu, per fi tenim el galliner! I mira que s’ha fet esperar… si anem a l’hemeroteca, veurem que els plànols per fer-lo van aparèixer en un dels primers posts (amb data de 8 de març del 2013!!).

Però bé, l’espera ha valgut la pena, per fi tenim les esperades gallines. Ara falta que complim les promeses, i entreguem el premi als guanyadors del concurs!

Us explico una mica com ho hem fet. Per fer la part de fusta, el pare fredolic va aconseguir uns quants palets. Llavors en va desfer uns quants per poder tapar els espais que quedaven entre travessers. Uns quants claus i ja teníem les parets. Amb unes frontisses va muntar la porta abatible. Per la teulada un tros de llauna de casa els avis. I pel tancat uns quants llistons i filat comprat a la ferreteria. El filat és movible, i ens serveix per poder netejar-lo de gallinassa!

el fredolic - gallines al jardí

Les gallines, si no m’equivoco, són leghorn (les dues blanques), blava del Penedès (la grisa) i la negra no ho recordo 😛 A casa, però, les coneixem per Llevaneus, Carmina, Fum i Tembe. Les primeres fan els ous blancs i les altres rossos.

Actualment mengen sobres de verdures fresques vàries (enciam, col, tomàquets,…), de fruites (escarrotxa de xíndria, peles, ….), alguna herba que altra, com ara verdolagues, i pinso. Al principi només volien pinso, suposo que era el costum!Però ara ja mengen força sobres, i és molt pràctic!

I ara que ja fa dies que són a casa, ja les podem deixar anar i es passegen pel jardí. Els agrada molt espiocar el terra i buscar cosetes per empassar-se. I el Fredolic gran és com el pastor, a la que diu ‘cap a diiiins’, les gallines es fiquen dins el galliner i ja les podem tancar. És tot un espectacle!

I bé, després de tanta dissertació, m’agradaria dir que és molt interessant tenir gallines a casa. És una experiència única per als infants tenir uns animals a casa per cuidar. Aprenen de les necessitats dels animals, d’on provenen els ous, la fragilitat dels ous i de les gallines, el merder que fan, etc. També és una experiència culinària poder menjar ous de les teves pròpies gallines, trobar ous amb dos rovells tot sovint, etc. L’únic maldecap és netejar el galliner. Si vius al camp, no hi ha problema, però si tens veïns com nosaltres, cal cuidar-lo perquè no faci massa pudor!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s