La font tosca – Vallfogona del Ripollès

La Font Tosca des de baix. Vallfogona del Ripollès.

Fa uns dies el pare tenia una cursa a Vallfogona de Ripollès (Corriols de Foc) i la resta de fredolics vam anar a donar-li ànims. Mentre anava i venia, però, ens en vam anar fins la font tosca.

L’excursió la vam treure de la web de la diputació, d’on vam imprimir-ne el tríptic. De totes maneres, un cop allà no el vam fer servir gens, està tot molt ben indicat.

Per iniciar el camí, hem d’agafar la carretera que passa per darrere de la zona esportiva i anar seguint les marques liles i els cartells.  Tornant podem passar pel pont medieval, i passarem una bona estona per la vora del riu, on els nens s’ho passaran d’allò més bé llençant pals i pedres a l’aigua.

La ruta no té massa dificultat. Té algunes pujadetes, però amb temps  qualsevol la pot fer. Nosaltres vam tardar unes 3 horetes, però crec que la millor opció hagués estat portar el dinar i fer una paradeta a la vora del riu per dinar i jugar, abans d’acabar d’arribar.

Espero que us animeu a fer-la! Ja ens explicareu com us ha anat!

Potser també us pot interessar:

    Altres excursions i idees per anar a muntanya.

    Les nostres rutes i mapes en pdf.

Montbarbat

La setmana passada vam assolir el cim del Montbarbat amb la família sencera. El Montbarbat és un cim de només 330m d’alçada a la frontera entre els municipis de Lloret i Maçanet de la Selva. Tot i la seva poca alçada ofereix unes vistes espectaculars de la Baixa Tordera, el Montseny, les Gavarres i les Guilleries. Nosaltres, però, no vam tenir sort i vam ensopegar un dia ben emboirat. De totes maneres, amb aquesta ascensió sumem una nova fita al repte dels #100cims que proposa la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

El cim no presenta massa dificultats. És una ruta curta i fàcil de seguir, ideal per fer-la amb els més petitons. A més, hi trobarem elements espectaculars, com el dolmen de la imatge, un poblat ibèric arribant al cim i una torre de vigilància d’incendis just al capdamunt de Montbarbat.

Segurament la dificultat més gran de la ruta és arribar fins a l’inici d’aquesta amb el cotxe. Cal accedir a la urbanització Montbarbat i creuar-la fins al seu extrem sud tal i com s’indica a la fitxa que us adjuntem a continuació. La ruta surt des de les últimes cases de la urbanització i voreja la seva part del darrera fins al cim.

Un cop al cim, si pugem a la torre de vigilància d’incendis, tindrem una panoràmica espectacular. Podrem divisar el mar i tota la plana de la Baixa Tordera, els cims del Montseny i altres serralades com les Guilleries i les Gavarres.

Com a totes les nostres rutes podeu descarregar la fitxa de la ruta clicant a la imatge. Esperem que la gaudiu molt!

Potser també us pot interessar:

    Altres excursions i idees per anar a muntanya.

    Les nostres rutes i mapes en pdf.

Activitats de viatge – Imprimibles

Per fi trobo una mica de temps per escriure una entrada i penjar uns imprimibles que espero que us agradin. Són unes fitxes per anar marcant allò que veiem quan ens n’anem de viatge o d’excursió. Hi ha unes imatges que el nen ha d’anar marcant a mesura que vagi veient l’objecte en qüestió. N’hem fet dues, unes de la carretera amb imatges de senyals, vehicles i altres objectes, i l’altra del bosc, en el qual el nen s’ha de fixar en flors, fulles i animals. Per fer-les ens vam inspirar en aquestes altres fitxes de la pàgina Apron strings & other things.

Nosaltres ens les hem endut de vacances i la veritat és que han estat un èxit. Al fredolic gran li ha agradat molt anar trobant les coses. L’únic problema va ser que tenim un petit perfeccionista a casa i com que les ‘x’ per marcar les caselles no li sortien prou bé, era la mare qui havia de fer les marques. Amb la segona fitxa li vam dir que ho fes pintant les caselles, i li va anar una mica més bé, però encara volia que l’ajudéssim. De totes maneres, li va agradar, i es fixava en les coses que anava veient. A més com que la idea era fer el viatge en cotxe més portable, doncs tan era qui feia les creuetes sinó passar una bona estona, i això ja ho vam aconseguir!

Aquí us deixo els imprimibles, espero que els gaudiu!

PETITS EXPLORADORS – El camp

PETITS EXPLORADORS – El cotxe

També us pot interessar:

Consells per anar a caminar a la muntanya amb nens

Àpats de fogonet

Altres excursions

Les nostres rutes i mapes en pdf.

Pantà de Santa Fe

CA | ES

El fredolic més petit només té un mes i mig, però això no ens ha privat d’escapar-nos a fer alguna caminadeta per la muntanya, que al pares ens encanta i el fredolic gran sembla que li comença a trobar el gust.

Ja fa uns dies (això de postejar amb dos marrecs a casa s’està fent complicadíssim) vam anar fins a Santa Fe del Montseny per fer una petita excursió de només 3 quilòmetres que dóna la volta al Pantà de Santa Fe.

La ruta comença al Centre d’Interpretació del Parc Natural del Montseny (Can Casades) i voreja la riera de Santa Fe per conduir-nos fins al Pantà, el qual rodejarem per tornar al punt d’inici. Una volteta ben simple, ideal per a fer amb els menuts, i molt ben indicada mitjançant estaques i cartells amb un requadre de color blau cel.

Es podria dir que és la primera ruta amb cara i ulls que fa el fredolic gran, i es va portar com un campió. Amb només 2 anyets va fer bona part del recorregut caminant i només va voler pujar a la motxilla durant l’últim tram, quan les forces van començar a fer figa.

Vaja, que us la recomanem i esperem que us animeu a acostar-vos a aquest petit gran racó que tenim prop de casa, el Montseny. Per cert, com que ja comença a ser una tradició, us adjuntem la fitxa en pdf per si la voleu descarregar…

Potser també us pot interessar:

    Altres excursions i idees per anar a muntanya.

    Les nostres rutes i mapes en pdf.

Sant Cristòfol del Bosc

CA | ES

Estem a la setmana 39 d’embaràs. Estem tots a casa, esperant l’arribada del nou fredolic. Però perquè no se’ns facin tan pesades les hores d’espera anem fent cosetes amb el petitó, que està encantat de tenir els pares tot el dia per a ell.

L’altre dia vam aprofitar per fer una sortida a les Gavarres. Aquest massís, a cavall entre el Baix Empordà i el Gironès i que arrenca tot just s’acaben les últimes cases de la ciutat de Girona, està carregat de raconets encantadors. Nosaltres vam acostar-nos a Sant Cristòfol del Bosc, molt a prop del poble de Llambilles.

Aquest paratge és, en realitat, una zona d’esbarjo amb taules, bancs i amb barbacoes i tot. Tot ben situat al voltant de l’ermita en honor de Sant Cristòfol.  Un lloc ben tranquil i ideal per anar a fer un berenar o un dinar amb la família.

Per arribar-hi, seguint la carretera C-65 de Girona a Cassà de la Selva trobarem una girola just a la sortida del poble de Llambilles on s’indica Sant Cristòfol del Bosc cap a l’esquerra. Només caldrà que anem seguint la pista forestal que ens menarà fins l’ermita i que està força ben indicada.

Si us bé de gust caminar una mica, aquí us deixem una fitxa d’una petita ruta pels volts de Sant Cristòfol ideal per fer amb els més menuts. Clicant damunt la imatge podreu veure-la en format .pdf

Esperem que gaudiu d’aquest raconet si decidiu acostar-vos-hi. I, sobretot, que ens feu saber si la fitxa de la ruta us ha estat útil i què hi canviaríeu.

Potser també us pot interessar:

Altres excursions i idees per anar a muntanya.

Les nostres rutes i mapes en pdf.

Viatjar amb nens – els àpats en ruta

CA | ES

I seguim amb la sèrie vacances! Un dels temes complicats d’anar de ruta és el menjar, sobretot si vas amb canalla. Els grans amb qualsevol cosa ens apanyem, però quan vas acompanyat de petits, gaires àpats d’embotit no són el més idoni. Si a això hi sumes que no tenim una nevera per conservar els aliments en condicions, la cosa es complica. Entenent és clar, que volguem evitar restaurants.

Nosaltres encara estem en fase BETA, però compartirem el nostre menú per si a algú li pot donar idees i estalviar-se uns quants maldecaps. I ja ho sabeu. si teniu alguna recomanació som tot orelles!

DINAR 1 : Carmanyola. El primer dia sol ser dinar a mig camí, per tant, qualsevol cosa que puguem dur en carmanyola ens va bé. Aquesta vegada hem optat per uns cigrons amb tomàquet i tonyina, que només calia escalfar.

SOPAR 1: Sopa i truita. El que fèiem quan érem solters i sense compromís era tirar de gallina blanca i sopinstant. Des que hi ha el patufet, el que fem és dur un tupper amb caldo casolà congelat. Així mengem una mica més sa, i al ser congelat, no es fa malbé, i el tenim ben conservat fins l’hora de fer el sopar.

ESMORZAR: Aquest segurament ésel més fàcil, amb una ampolla de llet de les petites i uns cereals, el nen ja està llest. Els grans ens vam decantar per la llet i pa amb nocilla. També es poden fer servir embotits tipus fuet o paté, o fins i tot ‘quesitos’, però nosaltres preferim guardar les coses salades per àpats d’emergència (i no ens enganyem, quina excusa més bona per menjar pa amb nocilla! )

DINAR 2: Aquest vegada hem optat per amanida de pasta. Ràpid de fer i apte per endur en carmanyola si te’n vas a caminar. Al patufet, això del tomàquet i l’enciam no li acaba de fer el pes, així que ell va menjar pasta amb oli i ou dur, i b en content!

ÀPATS D’EMERGÈNCIA: Tot això va molt bé, sempre i quan puguis muntar el fogonet a fora, però què passa si fa mal temps? Doncs com ja he apuntat abans, llavors tirem de fuet, pate o ‘quesitos’, o fins i tot d’alguna llauna de tonyina. Qualsevol cosa que es pugui menjar a dins la furgo, sense necessitat de cuinar!

UTENSILIS: A banda del material per cuinar com una paella, olla i escorredor, i els plats i coberts, necessitarem un fogonet i una nevera. Nosaltres tenim un parell de fogonets campingaz un de més estable i un de més compacte (dels de dur a la motxilla). El més estable he de dir que no l’hem provat, però la idea és que sigui més pràctic que el compacte, ja que aquest és belluga molt amb olles grosses i li costa molt escalfar aigua per tres persones! Per altra banda, la nostra nevera és de les que es pot enxufar a la toma de 12V de la furgo, així conserva una mica millor.  Amb una de les tradicionals, podem fer exactament el mateix, si hi posem uns blocs de gel o, encara millor, una ampolla (o ampolles) d’aigua congelada. Això ens permet guardar els aliments i tenir aigua fresca quan s’ha desglaçat.

Espero que tot això us sigui una mica útil i us doni idees. Si teniu algun consell o idea més bona, ja ho sabeu, som tot orelles!

Potser també us pot interessar:

Consells per anar a caminar a la muntanya amb nens

Activitats de viatge (per fer al cotxe i al bosc) Imprimibles inclosos.

Altres excursions

Consells per anar a caminar amb nens

CA | ES

Després de l’intent fallit d’excursió, vaig recordar això que vam penjar al Pinterest fa uns dies (si cliqueu a la imatge us durà al pin en qüestió.)

Es tracta d’una llista d’idees i trucs per convèncer als més petits de caminar una estoneta.

La veritat és que el patufet encara és una mica petit pels jocs que proposen, però són uns bons consells per tenir a mà quan es va a muntanya amb els petits.

Pels que no domineu l’anglès, us en faré cinc cèntims. Helen Olsson ens dóna diverses idees per fer les caminades més lleugeres pels nens.

La primera recomanació que ens fa és escollir l’hora del dia adequada, és a dir assegurar-nos que estan en ple rendiment quan fem la caminada. Això sol ser al matí, però segurament hi ha criatures de tot! També ens recomana que la caminada tingui punts d’interès al llarg del camí, així, fraccionem l’excursió en parts i és més suportable pels petits. A això hi hem de sumar les petites pauses per hidratar-se i recarregar forces amb un petit esmorzar o dinar. Un altre punt important, i per mi el crucial, és ser flexibles. No sempre complirem l’horari o distàncies establertes en un bon principi, i n’hem de ser conscients. Jo crec que un bon consell en relació amb això, és escollir una bona ruta on sigui fàcil recular o fer drecera per tornar al cotxe en cas que els més petits es declarin en vaga!

A banda d’aquests consells organitzatius més generals, també ens dóna idees de jocs que podem fer al llarg del camí. Podem jugar a jocs verbals (‘veo,veo’, les 20 preguntes, etc.) i també a jocs físics (el mar i els taurons, buscar les fites, cerques de tresor, etc.). Un altre consell interessant és el de portar algun amic. Igual que als grans, als petits també se’ls fa el camí més amè si tenen algú amb qui xerrar.

I finalment, quan tot falla i encara ens queda un tros per arribar al cotxe, l’últim consell que ens dóna és el suborn directament! Ella explica que una llaminadura cada certa distància fa meravelles per incentivar als més petits! Però això ja us ho deixo a vosaltres.

I vosaltres quins trucs i jocs feu servir per fer més alegres les caminades amb els petits de la casa?

També us pot interessar:

Àpats de fogonet

Activitats de viatge (al bosc i al cotxe) Amb Imprimibles.

Les nostres excursions

Ports de Tortosa-Beseit 2013

CA | ES

Per segon any consecutiu, hem aprofitat la setmana santa per fer unes mini-vacances als ports.

Aquí va ser on vam estrenar la furgo i ens va agradar tant, que aquest any hem repetit. Què té que ens agrada tant? Doncs una àrea recreativa d’allò més tranquil·la que es converteix en el nostre camp base.

Des de l’àrea de lleure de la Vall es poden fer excursionetes petites, passejar, jugar arran del riu amb la sorra i les pedres, recollir pinyes … i tantes altres coses que us vinguin en ment!

I això és el que hem fet aquests dos dies que hem estat fora.

Llàstima que al arribar ens va ploure una mica, i això d’estar tancats amb un nen de 2 anys dins una furgoneta posa a prova la paciència d’un sant.

Però un cop esbandida la pluja, l’hereuet s’ho va passar d’allò més bé recollint pinyes, sobretot les que l’esquirol s’havia menjat!

El matí següent vam tenir un intent fallit d’excursió, i és que llençar pedres al riu és molt millor que qualsevol promesa de galledes plenes de pinyes i floretes. Què hi farem?! De fet a la mare ja li va bé que amb una panxota de 27 setmanes, les caminades de 5 minuts ja se li fan llargues!

I bé, el matí ben assolellat va acabar a la vora del riu fent sorra amb la pala, i el pare i la mare escrivint tot gaudint del sol primaveral. Res millor per desconnectar i relaxar-se!

I si voleu saber què vam menjar aquests dos dies, no us perdeu el següent post.

També us pot interessar:

Activitats de viatge per fer al bosc i al cotxe

Consells per caminar a la muntanya amb nens.

Les nostres excursions

Fira del Ram

CA | ES

Ahir era diumenge de Rams. Els catalans més creients aprofiten aquest dia per anar davant de l’església a beneir palmes, palmons i branques de llorer, per recordar l’entrada messiànica de Jesús a Jerusalem. També és tradició que durant tot el cap de setmana de Rams, just el d’abans de Setmana Santa, es celebrin en algunes ciutats del territori català les Fires o Mercats del Ram.

Aquest tipus de fires van començar essent un mercat de palmes i palmons artesanals, però cada cop han pres més força les mostres ramaderes i agrícoles que s’hi fan. Això es deu, sobretot, a la desafecció amb l’església que no deixa de créixer dia rere dia.

Nosaltres, uns descreguts com tants d’altres, vam optar per visitar el Mercat del Ram de Tordera en comptes d’anar a la plaça de l’església a beneir el palmó. La veritat és que ens va sortir força bé, el petitó de casa s’ho va passar teta.

Encara no sabem ben bé perquè, però el nostre fill és un gran aficionat a tota màquina agrícola que faci un bon soroll i sigui capaç de llaurar un tros de terra. Ahir, va quedar al·lucinat; tractors de totes les èpoques i colors, xerracs, motocultors,… I per acabar-ho d’adobar, també hi havia una petita mostra de bestiar de les granges dels voltants: ases, vedells, porcs, conills, xais,…

A Tordera enguany van voler posar èmfasi en el consum responsable i de proximitat. Van muntar un cap de setmana espectacular, tot ple de tallers i activitats interessantíssimes: tallers de pa ecològic, degustació de cafè biològic, concurs de gossos d’atura, elaboració d’una carbonera, passejades en ruc, taller d’elaboració de cervesa artesana…

En definitiva, tan el petit com el grans vam passar un molt bon matí de diumenge. Com a colofó vam endur-nos cap a casa una mica de planter: caputxina i calèndula. Quan les plantem al jardí ja us en farem cinc cèntims.

L’any que ve hi haurem de tornar!

Llençar pedres al riu

CA | ES

Jo ja havia perdut el compte dels dies seguits que feia que plovia. Avui, en aixecar les persianes de casa i veure entrar els primers raigs de sol, a un servidor se li ha dibuixat un somriure a la cara. No n’hi havia per menys. Els adults necessitem sortir a prendre l’aire, però els menuts ho necessiten molt més. No és una necessitat fisiològica, de l’estil que si ens toca l’aire ens funciona millor el ronyó esquerre, sinó que necessitem alliberar-nos de la sensació d’empresonament que les nostres llars poden arribar a transmetre després de força dies obligats a quedar-nos-hi tancats per culpa de la pluja.

Avui per fi hem pogut sortir sense la necessitat de traginar un paraigües, amb total llibertat. El petitó de la casa estava eufòric, per fi podia córrer i desfogar-se. Ens hem acostat a la Tordera, l’eix vertebrador de la nostra comarca, que baixava plena i amb una virulència poc habitual per un riu molt calmat i gairebé eixut quan passa per aquest tram del seu curs. El menut s’ho ha passat pipa llençant pedres al riu i mirant com la força de l’aigua s’enduia els troncs avall, potser fins al mar!

Estic segur que la majoria de pares i mares heu celebrat la sortida del sol aquest matí. Els mestres de les nostres escoles deuen haver plorat de l’emoció; aguantar gairebé una setmana una classe superpoblada de nens i nenes ansiosos no és gens saludable.

Em pregunto si aquesta ansietat per sortir, molt més ferotge en els infants, es deu a la nostra connexió amb la natura. Quant més petit és un, més rebutja la manca de llibertat que suposa quedar-se tancat entre quatre parets. Tot i això, la societat occidental s’entossudeix en crear més i més comoditats, perquè la gent no tingui la necessitat de sortir de casa.

Bé, només són cabòries que li volten a un pel cap. La veritat, això de llençar pedres al riu és la mar de divertit!