La font tosca – Vallfogona del Ripollès

La Font Tosca des de baix.

La Font Tosca des de baix. Vallfogona del Ripollès.

Fa uns dies el pare tenia una cursa a Vallfogona de Ripollès (Corriols de Foc) i la resta de fredolics vam anar a donar-li ànims. Mentre anava i venia, però, ens en vam anar fins la font tosca.

L’excursió la vam treure de la web de la diputació, d’on vam imprimir-ne el tríptic. De totes maneres, un cop allà no el vam fer servir gens, està tot molt ben indicat.

Per iniciar el camí, hem d’agafar la carretera que passa per darrere de la zona esportiva i anar seguint les marques liles i els cartells.  Tornant podem passar pel pont medieval, i passarem una bona estona per la vora del riu, on els nens s’ho passaran d’allò més bé llençant pals i pedres a l’aigua.

La ruta no té massa dificultat. Té algunes pujadetes, però amb temps  qualsevol la pot fer. Nosaltres vam tardar unes 3 horetes, però crec que la millor opció hagués estat portar el dinar i fer una paradeta a la vora del riu per dinar i jugar, abans d’acabar d’arribar.

Espero que us animeu a fer-la! Ja ens explicareu com us ha anat!

Potser també us pot interessar:

    Altres excursions i idees per anar a muntanya.

    Les nostres rutes i mapes en pdf.

Anuncis

Aprenent els nombres – Activitat de motricitat fina

Motricitat Fina Nombres

Resseguint els nombres amb un pinzell

Tornem amb una activitat que tenim al sarró des de l’estiu passat!! És una activitat molt senzilla per treballar la motricitat fina que vam improvisar en un moment. De fet va sorgir espontàniament, que solen ser les activitats que ens funcionen més bé. Teníem els números escrits a la pissarra i de cop vaig recordar una cosa que havia vist al pinterest (beneït pinterest, de tant en tant em serveix d’alguna cosa passar-m’hi estones mirant sense cap mena de propòsit concret…. :P) i ens hi vam posar!

Amb la fotografia probablement en feu prou per entendre de què es tracta, però bé, ho explicarem igualment!

MATERIAL

Pissarra

Guixos

Pinzell

Aigua

INSTRUCCIONS

L’activitat, com ja he dit, és molt senzilla. Simplement fem un dibuix o escrivim lletres i/o nombres a la pissarra (ho podem fer nosaltres o l’infant) i després ells han d’esborrar-ho amb el pinzell i l’aigua. Es tracta que ressegueixin el traç, no pas que ho facin com qui fa un quadre abstracte!

És una bona activitat per començar a fer un traç més dirigit. A casa el fredolic gran no tenia gens d’interès en fer lletres o nombres però el fet que fos amb aigua ho va convertir en tot un èxit! I de tant en tant encara ho demana.

Per altra banda, recordar que als inicis els va molt bé que fer traços grans, ja que no controlen massa el que fan, i si és massa petit els resulta molt complex. També és important pensar que no han de ser nombres o lletres forçosament, podem fer figures geomètriques, ratlles, corbes, ones, dibuixos esquemàtics, etc.

Espero que us agradi i ens feu arribar les vostres experiències!

Fins la propera! (Esperem que d’aquí no massa temps!)

El galliner de jardí

el fredolic - galliner urbà

Aquesta setmana està essent molt productiva! La segona entrada!

Tal i com us vaig explicar a principis d’estiu, per fi tenim el galliner! I mira que s’ha fet esperar… si anem a l’hemeroteca, veurem que els plànols per fer-lo van aparèixer en un dels primers posts (amb data de 8 de març del 2013!!).

Però bé, l’espera ha valgut la pena, per fi tenim les esperades gallines. Ara falta que complim les promeses, i entreguem el premi als guanyadors del concurs!

Us explico una mica com ho hem fet. Per fer la part de fusta, el pare fredolic va aconseguir uns quants palets. Llavors en va desfer uns quants per poder tapar els espais que quedaven entre travessers. Uns quants claus i ja teníem les parets. Amb unes frontisses va muntar la porta abatible. Per la teulada un tros de llauna de casa els avis. I pel tancat uns quants llistons i filat comprat a la ferreteria. El filat és movible, i ens serveix per poder netejar-lo de gallinassa!

el fredolic - gallines al jardí

Les gallines, si no m’equivoco, són leghorn (les dues blanques), blava del Penedès (la grisa) i la negra no ho recordo 😛 A casa, però, les coneixem per Llevaneus, Carmina, Fum i Tembe. Les primeres fan els ous blancs i les altres rossos.

Actualment mengen sobres de verdures fresques vàries (enciam, col, tomàquets,…), de fruites (escarrotxa de xíndria, peles, ….), alguna herba que altra, com ara verdolagues, i pinso. Al principi només volien pinso, suposo que era el costum!Però ara ja mengen força sobres, i és molt pràctic!

I ara que ja fa dies que són a casa, ja les podem deixar anar i es passegen pel jardí. Els agrada molt espiocar el terra i buscar cosetes per empassar-se. I el Fredolic gran és com el pastor, a la que diu ‘cap a diiiins’, les gallines es fiquen dins el galliner i ja les podem tancar. És tot un espectacle!

I bé, després de tanta dissertació, m’agradaria dir que és molt interessant tenir gallines a casa. És una experiència única per als infants tenir uns animals a casa per cuidar. Aprenen de les necessitats dels animals, d’on provenen els ous, la fragilitat dels ous i de les gallines, el merder que fan, etc. També és una experiència culinària poder menjar ous de les teves pròpies gallines, trobar ous amb dos rovells tot sovint, etc. L’únic maldecap és netejar el galliner. Si vius al camp, no hi ha problema, però si tens veïns com nosaltres, cal cuidar-lo perquè no faci massa pudor!

Activitats de viatge – Imprimibles

El Fredolic - petits exploradors - viatjar amb nens - activitats

Per fi trobo una mica de temps per escriure una entrada i penjar uns imprimibles que espero que us agradin. Són unes fitxes per anar marcant allò que veiem quan ens n’anem de viatge o d’excursió. Hi ha unes imatges que el nen ha d’anar marcant a mesura que vagi veient l’objecte en qüestió. N’hem fet dues, unes de la carretera amb imatges de senyals, vehicles i altres objectes, i l’altra del bosc, en el qual el nen s’ha de fixar en flors, fulles i animals. Per fer-les ens vam inspirar en aquestes altres fitxes de la pàgina Apron strings & other things.

Nosaltres ens les hem endut de vacances i la veritat és que han estat un èxit. Al fredolic gran li ha agradat molt anar trobant les coses. L’únic problema va ser que tenim un petit perfeccionista a casa i com que les ‘x’ per marcar les caselles no li sortien prou bé, era la mare qui havia de fer les marques. Amb la segona fitxa li vam dir que ho fes pintant les caselles, i li va anar una mica més bé, però encara volia que l’ajudéssim. De totes maneres, li va agradar, i es fixava en les coses que anava veient. A més com que la idea era fer el viatge en cotxe més portable, doncs tan era qui feia les creuetes sinó passar una bona estona, i això ja ho vam aconseguir!

Aquí us deixo els imprimibles, espero que els gaudiu!

PETITS EXPLORADORS – El camp

PETITS EXPLORADORS – El cotxe

També us pot interessar:

Consells per anar a caminar a la muntanya amb nens

Àpats de fogonet

Altres excursions

Les nostres rutes i mapes en pdf.

I ja en fa un any!

un any

CA | ES

Ahir el minifredolic va fer un anyet. Tot un any des d’això! Ha estat d’aquells anys que passen ràpid. I és que això del temps, ja ho deia Einstein, és relatiu. Des que som pares, el temps ens passa lent. I no ho dic de forma negativa, ho dic de la forma més positiva del món. Ja que a cada instant passen coses noves i interessants, que fan que un any estigui ple de tantes coses que del naixement del fredolic gran sembla que en faci segles! I tot plegat són tres anyets.

Aquest any, malauradament, ha estat d’aquells ràpids, en part per culpa de l’estrès. Tenir dos fills i començar a treballar a jornada completa (sense haver-ho fet en molts anys) és estressant. Passar els matins fora, les tardes preparant classes i les nits donant el pit no és una tasca fàcil. No ho ha estat per mi, ni ho ha estat per la resta de la família. I això fa que vagis passant els dies i les setmanes com pots, no gaudint gaire del dia a dia.

Tot i així en aquest temps hem evolucionat molt. El fredolic gran està aprenent a ser el germà gran (en lo bueno y en lo malo), els pares estem aprenent a gestionar l’amor-odi fraternal, el minifredolic ha après milers de coses (intentarem penjar alguna post sobre les coses que ha anat aprenent i com l’hem ajudat a aprendre-ho). I ens hem endinsat ens uns quants projectes. Com a família ens hem llençat de cap al homeschooling (almenys en l’etapa infantil), el fredolic gran està aprenent a nedar i el minifredolic, bé ell en té molts de projectes – aprendre a caminar, a parlar, … ah! I ja tenim el galliner i les gallines!

I ara comencem una etapa nova. El minifredolic ja té un any, jo ja estic de vacances i tenim tot un estiu per endavant per gaudir en família! Esperem que això també ens permeti més regularitat en els posts i publicar la pila de texts que tenim a mitges que segur que n’hi ha que us interessen!

Fins aviat!

Fogassa de pastanaga i taronja – El Ingrediente Secreto

coca de pastanaga i taronja

CA | ES

Hola a tothom!

Després d’una bona colla de dies sense publicar, tornem amb una entrada per l’ingrediente secreto del mes de febrer (que per variar una mica més i ens saltem!).

El mes de febrer, l’ingredient que l’Ira ens proposava era la taronja, i quan ho vaig veure, de seguida vaig tenir la recepta triada! És una recepta d’un llibre genial que em van regalar per l’aniversari i que ja s’ha convertit en una de les receptes familiars (tot sovint tenim una coca d’aquestes voltant per la cuina!).

Es tracta d’una recepta de pa amb fruites (al llibre en diuen pa, però per nosaltres és una coca) que es diu Fogassa de pastanaga i taronja (fogassa, pels no experts, és el nom de la peça de pa, el que en castellà es diu hogaza i en anglès loaf). A banda de la pastanaga i la taronja, també té espècies que li donen un toc molt especial.

Potser que deixem de fer-ne propaganda i ens hi posem!

INGREDIENTS

  • 1 taronja
  • 150g de mantega desfeta
  • 150g de sucre (es pot disminuir si es vol)
  • 175g de pastanaga ratllada
  • 2 ous deixatats
  • 200g de farina amb el llevat incorporat (1)
  • 1 culleradeta de llevat químic
  • 1/2 culleradeta de barreja d’espècies (2)
  • 1 cullerada de llet aprox.
  • mel pels acabats

(1)Si no en teniu, podeu fer-la vosaltres mateixos posant 1 culleradeta de llevat químic per cada 75g de farina.

(2) és una barreja en pols de nou moscada, canyella, gingebre i clau. En anglès en diuen mixed spice i en francès quatre épices.

PREPARACIÓ

Poseu el forn a escalfar a 180ºC i prepareu un recipient de plum cake amb paper de forn. Ratlleu la pell de la taronja i la poseu en un bol. Tot seguit hi afegiu la mantega, el sucre, les pastanagues, els ous, la farina, el llevat i les espècies. Barregeu bé, per tal que quedi una pasta homogènia, i si veieu que ha quedat massa pastosa i afegiu una mica de llet. Tot seguit ho poseu en el motlle.

Ho poseu al forn calent i li deixeu cap a una horeta. Llavors ho traieu del forn, hi poseu la taronja en rodanxes a sobre i amb un pinzell ho embadurneu tot amb mel. I ho torneu a posar al forn fins que quedi cuit, uns 15min, comprovant-ho amb el truc de punxar.

Ho desemmotlleu i ja està punt per servir!

A casa, a vegades, en lloc de posar la taronja per sobre ho decorem amb glaça i estrelletes.

L’ingredient secret de l’Ira és un carnaval de blogs quinzenal iniciat per l’Ira de Mà a mà, pell a pell, cor amb cor. Aquí mostrarem la nostra creativitat i originalitat, aprendrem noves receptes i ens divertirem. Cada dissabte us donaré un nou ingredient o plat i tindreu 15 dies per enllaçar la vostra recepta. Recordeu visitar els enllaços dels altres participants i deixar-hi el vostre comentari. Si en vols saber més clica aquí.

Tampons de foam per pintar

tampons_elfredolic

CA | ES

Fa uns mesos, vam posar en pràctica una manera molt senzilla i econòmica de fer uns tampons per pintar i avui us l’expliquem.

MATERIAL

  • Taps de plàstic
  • Foam
  • Alguna cosa per enganxar (nosaltres hem fet servir la pistola de cola calenta)

INSTRUCCIONS

Retallem el foam amb les formes que vulguem (o sapiguem dibuixar) – en el nostre cas formes gemoètriques (ho admeto, no sé dibuixar gaire res més…). I ho encolem. Espero no haver-vos embolicat amb tants passos! jeje

COM HI JUGUEM?

Posem una mica de pintura, i quan dic una mica, vull dir poquíssima, en un pot o plat. L’escampem perquè quedi una fina capa en el plat, i després a fer-ho funcionar com qualsevol tampó.

De samarreta a pantaló

de samarreta a pantaló

CA | ES

Aprofitant les migdiades dels petits, he fet aquests pantalons. Són bastant senzills de fer! De fet, va ser molt més complicat trobar un patró que m’agradés que no pas cosir-los! jeje

El patró que vaig utilitzar el vaig treure d’aquesta web. Està en francés, però és tant senzill que no cal ni entendre el que hi diu!

La roba la vaig treure d’una samarreta vella del pare. Em va semblar una bona manera de reutilitzar la roba vella que ja no ens posem i, a més, com que no en sé massa encara, em fa por fer malbé tela bona.IMG_2701

L’estrella vermella va ser un afegit meu, utilitzant una tècnica que em va descobrir la Pantigana. És molt senzill de fer, i el resultat és espectacular!

Doncs res, espero que us agradi i que us animeu a cosir-ne uns vosaltres!

El naixement del mini-fredolic

naixement

CA | ES

Ahir va fer un mes que va néixer el minifredolic. I finalment, he pogut escriure el post sobre el seu part. Per sort, he tardat un mes, si l’hagués escrit l’endemà aquest seria un post molt diferent. Seria un post ple de ràbia i d’impotència. A dia d’avui, però, tota la negativitat en relació a aquell moment ha desaparegut, i estic contenta de com va anar el meu part.

Tot va començar de matinada, amb un catacrec a la panxa, havia trencat aigües i poc després van venir les contraccions. Vam cridar la iaia que vingués a fer companyia a l’altre fredolic i vam anar cap a l’hospital. Abans d’arribar ja vaig tenir el primer brot de plorera – Després de l’espera tan llarga, per fi arribava el nou fredolic!

Un cop fet l’ingrés, em van fer un tacte, estava ja de 6-7 cm, la cosa estava ben en marxa! Després d’una estoneta amb els monitors, vaig demanar un balancí. En tenia molt bon record del primer part, perquè asseguda allà va ser l’estona que millor vaig estar. Però aquesta vegada no va funcionar tan bé…

Al cap d’una estona, quan la cosa ja estava més avançada, em van passar al tamboret de parir, aquell que sembla la tapa del vàter. Però en aquest punt la cosa semblava que avançava més lentament. Devia ser en aquest moment que va engegar la plorera una altra vegada. El part no anava massa com jo volia, tornava estar desbordada pel dolor, i el que semblava que havia de ser un part ràpid, començava a allargar-se, i això no era el que jo volia per aquesta vegada…

Em van tornar a passar al ‘potro’ i aquí vaig decidir ser més proactiva. Vaig posar-me la música per meditar amb la qual m’havia preparat (ho recordeu?) i em vaig aïllar. Vaig començar a fer respiracions i amb cada contracció feia visualitzacions (m’imaginava al petitó desplaçant-se cap avall) i intentava acompanyar-lo amb la respiració, mentre anava animant-lo verbalment. I sabeu què? Va funcionar! Vaig aconseguir tranquil·litat i serenitat, al menys fins al canvi de torn…

A les 8 del matí va venir una llevadora nova, i es va acabar la tranquil·litat… no parava de distreure’m, moure la cadira, i ja no parlem del litro de perfum q duia a sobre… tot això m’ajudava ben poc en el meu intent de controlar el dolor, ja que no em permetia concentrar-me.

Em va fer un tacte, i em va dir que ja estava llesta, que a la propera contracció ja podia començar a empènyer. I així ho vaig fer. Peró es veu que no en sé, d’empènyer, o almenys és el que em va repetir 50 vegades la llevadora. I va decidir que em posava oxitocina, perquè la cosa no avançava prou ràpid… Sort que vaig preguntar què era, abans no posessin el gotero! Ni boja em volia deixar posar oxitocina, tenia el dolor més o menys controlat, i amb espai per descansar entre contraccions, si m’haguessin vingut gaire seguides i més fortes, no sé pas què hagués fet!

I bé, des d’aquest punt fins que el nen va coronar, tot van ser un seguits de ‘no saps empènyer’, ‘el nen no baixa’, ‘t’hi estaràs moltes hores’, etc, Excepte per les hores que m’hi vaig estar (tot plegat una hora més del que a ella li hagués agradat), la resta no era veritat. I així es va demostrar quan va venir corrents al vàter amb por que paris allà mateix! Però bé m’avanço als esdeveniments.

Mentre passava tot això, tenia estones de tranquil·litat, quan tot el personal sanitari marxava de la sala. Aquestes estones, podia recuperar la meva vessant zen i empènyer amb tranquil·litat, sense ningú que em molestés. I va ser una bonica estona. Estava dreta, repenjada  amb els braços en un barra i, amb cada contracció, empenyia. Vaig poder sentir el patufet baixar pel canal i sorprenentment sentia molt poc dolor.

Tot i ser uns moments bastant relaxats, tenint en compte la situació, també era força cansat, sobretot a les cames i al final, després d’anar insistint, em va convèncer de posar-me l’oxitocina. Abans de fer-ho, però, necessitava anar al wc. Aquí va ser quan la llevadora va entrar corrents al va sentir que estava empenyent al vàter – ‘encara pariràs aquí dins! toca’t a veure si notes el cap.’ I sí! vaig poder notar el cap del meu fill! La cosa ja estava apunt!

Però, tot i tenir el cap allà mateix, encara em van intentar de posar l’oxitocina… per sort, la via havia sortit de mare, i no van poder! jeje Arribats aquest punt, tota mena de control sobre el dolor que havia aconseguit es va esvair! Primer vam provar de fer sortir el cap asseguda en el tamboret que us he comentat abans, però a la senyora llevadora no li va anar bé i al final vaig parir al ‘potro’, asseguda, amb les potes ben enlaire i les infermeres agafant-me les cames perquè no li aixafés el cap a la llevadora cada cop que empenyia! – involuntàriament, no us penseu!

I aquest va ser el tros més dur. El famós aro de foc és com una tortura i la vaselina que m’hi posaven, no ajudava massa. Després de unes quantes vegades d’empènyer i que el patufet no acabava de sortir, la llevadora se li va ocórrer d’ensenyar-me amb un mirall el cap coronant del petitó, per així adonar-me que ja no faltava gaire, només una petita empenta. Van ser unes quantes petites empentes, però al cap de poquíssim ja tenia el meu petit en braços i agafat al pit!

I així va néixer el mini-fredolic.  Després de xerrar amb la llevadora que feia la ronda l’endemà, i passat un mes, estic bastant orgullosa del meu part. He deixat enrere el sentiment de que aquella dona m’havia robat el meu part. Al cap i a la fi, vaig ser capaç de plantar-li cara, vaig saber portar el dolor molt bé, he tornat a parir sense epidural i tinc un patufet ben bufó a casa. No puc demanar res més!

L’estiu a casa – Figures per enfilar

enfilar - elfredolic

CA | ES

Aquí teniu una altra de les activitats que hem pensat per tenir entretingut el fredolic gran aquests dies d’estiu. L’hem afegit a la caixa de les busy bags, per mantenir l’interès, ja que les té totes molt vistes!

MATERIAL

  • Dibuixos i siluetes simples (podeu descarregar les nostres aquí).
  • Màquina de foradar (millor si és d’un sol forat, però les dobles també van bé).
  • Plastificadora (si no en teniu, a la copisteria també us ho faran!).
  • Cordons.

INSTRUCCIONS

Imprimiu els dibuixos i els plastifiqueu. Seguidament, els retalleu per la silueta. Ara ja podeu fer els forats per tot el voltant. I ja està! Ho posem tot junt en una bossa i ja tenim una altra busy bag!

COM HI JUGUEM?

És bastant senzill, simplement s’ha de passar els cordons pels forats. Els grans segurament ho farem “ben fet” i anirem enfilant per ordre els forats, com qui fa la vora dels pantalons. Els petits són més imaginatius, i enfilen de forma més caòtica, qualsevol de les maneres és vàlida. Al final, l’objectiu és que s’entretingui, i que practiqui la motricitat fina!