Catàleg de Reis

Captura de 2014-12-02 22:50:36

Per si no ho havíeu notat, s’acosta Nadal. Tots els carrers s’omplen de llum, sonen cançons estúpides arreu i des de totes bandes ens bombardegen perquè comprem més i més.

Molts d’aquests atacs publicitaris instigadors de consum van dirigits als nostres fills i filles. Els assetgen des de la televisió, els aparadors i amb muntanyes de catàlegs de joguines que arriben a casa des de no se sap massa bé on.

A casa dels Fredolic estàvem tips de rebre catàlegs plens de joguines absurdes, sexistes, bèl·liques,… Per això ens hem decidit a fer un catàleg exclusiu per als nostres petits, amb joguines i altres coses que ens agraden o que necessitem.

Alguns potser creureu que els estem imposant un ventall de joguines molt reduït i que els nostres fills no són lliures d’escollir allò que realment els agrada. Bé, en primer lloc a casa no som immunes al virus consumista i els nostres fills també han fullejat altres catàlegs. I en segon terme, millor que les imposicions vinguin de part dels pares que dels monstres del consum. Poder escollir entre una Barbie rosa o fúcsia no és llibertat.

En tot cas, aquí us deixem el nostre humil catàleg. Evidentment està fet segons els gustos i necessitats dels dos Fredolic i, per tant, és possible que no us sigui útil. Però sempre us pot servir per inspirar-vos i fer el vostre propi catàleg (si no és per aquest any, potser per al proper).

Per cert, la il·lustració de la portada l’hem pres de la pàgina d’en Joan Turu, un tros d’artista. No deixeu passar l’oportunitat de visitar el seu espai web.

Anuncis

El galliner de jardí

el fredolic - galliner urbà

Aquesta setmana està essent molt productiva! La segona entrada!

Tal i com us vaig explicar a principis d’estiu, per fi tenim el galliner! I mira que s’ha fet esperar… si anem a l’hemeroteca, veurem que els plànols per fer-lo van aparèixer en un dels primers posts (amb data de 8 de març del 2013!!).

Però bé, l’espera ha valgut la pena, per fi tenim les esperades gallines. Ara falta que complim les promeses, i entreguem el premi als guanyadors del concurs!

Us explico una mica com ho hem fet. Per fer la part de fusta, el pare fredolic va aconseguir uns quants palets. Llavors en va desfer uns quants per poder tapar els espais que quedaven entre travessers. Uns quants claus i ja teníem les parets. Amb unes frontisses va muntar la porta abatible. Per la teulada un tros de llauna de casa els avis. I pel tancat uns quants llistons i filat comprat a la ferreteria. El filat és movible, i ens serveix per poder netejar-lo de gallinassa!

el fredolic - gallines al jardí

Les gallines, si no m’equivoco, són leghorn (les dues blanques), blava del Penedès (la grisa) i la negra no ho recordo 😛 A casa, però, les coneixem per Llevaneus, Carmina, Fum i Tembe. Les primeres fan els ous blancs i les altres rossos.

Actualment mengen sobres de verdures fresques vàries (enciam, col, tomàquets,…), de fruites (escarrotxa de xíndria, peles, ….), alguna herba que altra, com ara verdolagues, i pinso. Al principi només volien pinso, suposo que era el costum!Però ara ja mengen força sobres, i és molt pràctic!

I ara que ja fa dies que són a casa, ja les podem deixar anar i es passegen pel jardí. Els agrada molt espiocar el terra i buscar cosetes per empassar-se. I el Fredolic gran és com el pastor, a la que diu ‘cap a diiiins’, les gallines es fiquen dins el galliner i ja les podem tancar. És tot un espectacle!

I bé, després de tanta dissertació, m’agradaria dir que és molt interessant tenir gallines a casa. És una experiència única per als infants tenir uns animals a casa per cuidar. Aprenen de les necessitats dels animals, d’on provenen els ous, la fragilitat dels ous i de les gallines, el merder que fan, etc. També és una experiència culinària poder menjar ous de les teves pròpies gallines, trobar ous amb dos rovells tot sovint, etc. L’únic maldecap és netejar el galliner. Si vius al camp, no hi ha problema, però si tens veïns com nosaltres, cal cuidar-lo perquè no faci massa pudor!

Tampons de foam per pintar

tampons_elfredolic

CA | ES

Fa uns mesos, vam posar en pràctica una manera molt senzilla i econòmica de fer uns tampons per pintar i avui us l’expliquem.

MATERIAL

  • Taps de plàstic
  • Foam
  • Alguna cosa per enganxar (nosaltres hem fet servir la pistola de cola calenta)

INSTRUCCIONS

Retallem el foam amb les formes que vulguem (o sapiguem dibuixar) – en el nostre cas formes gemoètriques (ho admeto, no sé dibuixar gaire res més…). I ho encolem. Espero no haver-vos embolicat amb tants passos! jeje

COM HI JUGUEM?

Posem una mica de pintura, i quan dic una mica, vull dir poquíssima, en un pot o plat. L’escampem perquè quedi una fina capa en el plat, i després a fer-ho funcionar com qualsevol tampó.

De samarreta a pantaló

de samarreta a pantaló

CA | ES

Aprofitant les migdiades dels petits, he fet aquests pantalons. Són bastant senzills de fer! De fet, va ser molt més complicat trobar un patró que m’agradés que no pas cosir-los! jeje

El patró que vaig utilitzar el vaig treure d’aquesta web. Està en francés, però és tant senzill que no cal ni entendre el que hi diu!

La roba la vaig treure d’una samarreta vella del pare. Em va semblar una bona manera de reutilitzar la roba vella que ja no ens posem i, a més, com que no en sé massa encara, em fa por fer malbé tela bona.IMG_2701

L’estrella vermella va ser un afegit meu, utilitzant una tècnica que em va descobrir la Pantigana. És molt senzill de fer, i el resultat és espectacular!

Doncs res, espero que us agradi i que us animeu a cosir-ne uns vosaltres!

Hamburgueses vegetals – cuina de resistència

hamburgueses vegetals 1

CA | ES

Ja fa unes setmanes que estem intentant trobar una recepta que ens agradi per fer hamburgueses vegetals. La idea és poder aprofitar les verdures que ens sobren de fer el caldo. Sovint ens sobra una mica de patata, col i pastanaga, i per no llençar-ho, vam decidir fer-ne hamburgueses.

Després de fer una mica de recerca per trobar idees de com aconseguir unes hamburgueses vegetals decents i diversos intents, aquesta és la recepta que de moment ens ha anat millor:

INGREDIENTS (4 hamburgueses)

  • 1 patata ben grossa
  • 1 pastanaga
  • col
  • 1 ou
  • pa ratllat
  • un gra d’all
  • pebre
  • espècies mexicanes (preparat que trobareu al súper)

PROCEDIMENT

Tal com us hem explicat, les verdures les tenim prèviament cuites. En el nostre cas, utilitzem les de fer bullir el caldo, però vaja, les podeu bullir expressament. Primer de tot aixafeu la patata amb una forquilla fins que en quedi una textura força fina. Seguidament, trossegeu la pastanaga i la col ben petites, i ho incorporeu al puré de patata. Hi afegiu el pebre i les espècies. Finalment hi afegiu l’all ben picadet. Ho remeneu tot ben remenat i ho deixeu unes hores a la nevera perquè es barregin els gustos.

Quan les aneu a cuinar, hi afegiu un ou i un grapat de pa ratllat, que ens ajudaran a que la barreja agafi consistència. Ja només queda coure-les. N’agafeu un grapadet i li doneu forma d’hamburguesa (la mida dependrà de la vostra gana), ho arrebosseu amb una mica més de pa ratllat, i ho passeu per la paella, amb l’oli força calent  (això ens ajudarà a que no es desfacin tant). Tot i això, cal anar amb compte, perquè la consistència de les hamburgueses vegetals és ridícula i si les girem amb presses acabarem menjant un remenat de verdures. Us recordem que les verdures ja estan cuites, o sigui que a la paella no cal que hi estiguin massa estona.

Ara, doncs, ja les podem servir amb una bona amanida d’acompanyament. Nosaltres, però, vam fer-nos unes burgers amb el seu panet, una mica d’enciam i tomàquet a dins, i un bon fart de salses. Vaja com el McDonald’s, però enlloc d’utilitzar pseudocarn vam fer servir verduretes.

Esperem que us agradi!

Segona mà

segona ma

CA | ES

Avui us volíem parlar d’una forma diferent de consumir, les botigues de segona mà. Malgrat que no és un tipus de comerç que es deslligui del tradicional sistema de consum, on usem algun tipus de moneda per aconseguir allò que ens endurem cap a casa, si que trenquen la roda viciosa de producció desenfrenada i consum de productes nous, que ni tan sols ens calen.

Aquesta setmana hem visitat una botiga de segona mà, tot aprofitant que ens trobàvem a Girona. Aquest tipus de botiga són una font inesgotable de sorpreses. Hi podeu trobar de tot. Nosaltres hi solem fer una ullada sempre que en tenim l’oportunitat, perquè per pocs diners podeu sortir ben firats. Els jocs de taula, els llibres i contes, les pel·lícules, solen estar molt bé de preu. Ahir mateix, per quatre euros vam endur-nos tres llibres i una pel·lícula d’en Pingu. Per acabar-ho d’arrodonir, un dels llibres conté la història d’en Blauet, un conte que li explicaven a la mare quan anava a escola.

Però l’encant de tot plegat, no és només trobar gangues, sinó reutilitzar. Hi ha molta gent que encara veu la segona mà, com a quelcom per a pobres que no poden permetre’s comprar els objectes nous. Per nosaltres és una manera de donar vida a aquelles coses que ja per algú han quedat obsoletes. I no hi ha res més màgic que pensar que allò que tu tens, ha fet feliç a algú abans i que, amb una mica de sort, també alegrarà algú més endavant.

L’inconvenient que té comprar de segona mà és que no podem esperar trobar-hi justament allò que ens fa falta. Caldrà ser força flexibles. No hi trobarem un mateix producte de 20 marques diferents, ni una peça de roba amb totes les talles i colors, sinó que caldrà que ens adaptem a allò que hi trobem, que sempre serà diferent i sorprenent.

La part més fosca del circuit de segona mà és que algunes d’aquestes botigues s’estan aprofitant de les necessitats de les famílies més escanyades per la crisi per oferir preus molt per sota del que ells en trauran, maximitzant el benefici a costa dels qui necessiten els diners, cosa que fa que aquesta pràctica perdi part del seu encant.

Malgrat això, us animem a participar d’aquesta forma de consum, també en la forma de xarxes d’intercanvi, on ni tan sols hi intervé la moneda, la gent intercanvia un producte que ja no li fa servei per un altre que li serà útil. Així donarem una vida molt més llarga a totes aquelles coses que tenim en desús a casa nostra i evitarem en la mesura del possible l’escalada productivista de la que s’alimenta el sistema capitalista.