Hola! Que hi ha algú?
Els meus pares s’han embolicat muntant el llit del meu germanet, tot i que no sé molt bé qui o què es això. Total, que aprofitaré per remenar una mica el seu blog.
Vaja, són més tacanyus repartint premis que amb la llet i els cereals. Aquí en veig un que els hi ha donat la Ira. Quin nom! Ostres, també es diu Marta… potser té dos noms? Jo conec una Marta que em deixa jugar amb les seves joguines. M’ho passo pipa amb ella.
El papa i la mama deuen estar súper contents. Un premi! A mi m’encanten els premis. Bé, suposo. Però el que m’agradaria molt és que em regalessin un tractor. Amb un remolc. No, millor amb un aparell de fer bales de palla… i amb una llum taronja al sostre. Ah, i amb molts de fars per quan surten la lluna i les estrelles.
Bé, tan li fa. La Ira només els hi ha donat un premi. M’he quedat sense tractor. Tot i que aquesta Mar sembla la mar de trempada. Ostres, he dit dos cops mar. Jo també tinc dos anys. El meu germanet, que está dins la panxa de la mare, tindrà zero anys quan surti. Però em sembla que no sortirà, perquè porto més de dos mesos cridant-lo i no em fa cas. El papa diu que jugarem plegats, però si el crido i no ve serà una mica difícil jugar amb ell.
El meu germanet només l’he vist una vegada per la tele. Bé, una senyora amb la bata blanca em deia que hi era, jo vaig fer que si perquè callés. Només hi havia ratlles blanques i negres. Eren blanques i negres, perquè ja conec molt bé els colors. Quan al semàfor hi surt un noi de color taronja hem de parar: STOP! Els arbres són blaus…
També sé comptar molt bé. Un, tres, quatre, cinc… Quan arribo a aquí tothom em crida: dos! però no ho entenc perquè tot el món sap que després del cinc ve el sis.
Em sembla que el premi l’haig de donar a d’altres persones. A mi m’agrada molt la pàgina on surt en Pocoyo i els tractors amb bales de palla, i l’altra on la mama em posa en Bob the Builder en inglish. Però em sembla que s’ha de donar a gent d’aquesta que es passa el dia davant de l’ordenador com el papa. Quin avorriment! Tan divertit que és jugar amb plastilina i pintar amb pintures. A veure què trobo…
- Mis 2 monstruitos. Jo també tinc 2 anys, i el meu germanet en tindrà zero.
- El papá de Joan Petit. Amb el dit, amb la mà, amb el cul,… Bravoooo!
- La Nave de V. ¿? No sé quina lletra és aquesta, jo només conec la O. Oooooo!
- Embolica la Troca. Ostres, això sempre m’ho diu el papa. Ja estàs embolicant la troca!
- En Paro Biológico. El papa també diu que no paro mai…. No sé si es deu referir a això aquesta pàgina?
- La mamá Corchea. La meva mama no es diu Corchea. La meva mama es diu mama i prou.
- El rincón de Mixka. Mixka, quin nom tan bonic. La meva mama es diu mama i prou.
- Espacio de Crianza. A l’espai hi ha moltes estrelles! No sé com deu ser la criança allà dalt…
Com que el dibuix que acompanyava el premi era una mica avorrit l’he pintat perquè sigui més bonic. Bé, us deixo que haig d’anar a tirar el plàstic al contenidor groc amb la iaia i a regar amb l’altre avi, que sense mi no saben fer res…
Felizmente Premiado és un premi que van crear des del blog Felizmente Atado per donar veu als més menuts de casa. Així que els que heu rebut el premi l’haureu de repartir a d’altres pares i mares blogaires perquè donin veu als seus fills i filles.
el fredolic 